Ordre públic (Rac 1)

by enricvila

La història es repeteix: deslegitimat l’Estat a Catalunya per la política delirant de Madrid i la pressió del sobiranisme, l’ordre públic ha tornat a esdevenir un factor clau per al futur del país, com als anys 30. El Conseller Puig farà bé de treballar perquè la policia tingui els màxims recursos per actuar amb eficàcia. Però la Generalitat hauria de tenir molt present que la legitimitat de la policia catalana dependrà més del prestigi de les institucions que representa que no pas de la precisió amb què actui. Sempre hi haurà demagogs disposats a ressucitar els fantasmes del franquisme i a exigir a la policia una cura que ells no tenen. Si els mossos no van poder amb els indignats de Plaça Catalunya i n’hi va haver prou amb quatre guàrdia urbans per desallotjar els independentistes de la Ciutadella és perquè, més enllà de la comèdia, aquí tothom sap qui mana i qui té la força. Si els indignats demanessin la independència s’acusaria els mossos de ser massa tous i permissius. Per això, després d’atacar els parlamentaris, els mateixos que havien empastifat l’estàtua de Francesc Macià es van voler fer perdonar catalanitzant el moviment i agafant l’estaca com a himne. La Generalitat veurà agreujat el seu problema de sempre: d’una banda se li exigirà que actui com un Estat, però de l’altre se li negaran els mitjans i la legitimitat per fer-ho. Es va configurant un escenari ideal pel PP i pel PSC. Caldrà una convergència molt ferma per fer passar el país per un pont tan estret.